Això sí, les dents ben netes!!
divendres, 30 de setembre del 2011
dijous, 29 de setembre del 2011
L'Huc ja s'independitza
Avui, per primera vegada, quan hem arribat a la guarderia l'Huc no ha plorat. No només no ha plorat, sinó que quan ha vist a la mestra se n'ha anat amb ella i ens ha fet adéu. Ja està a l'adolescència: passa de nosaltres!
I no fan tan de temps, aquest cap de setmana, encara jugava amb sorra al parc...dimecres, 28 de setembre del 2011
dilluns, 26 de setembre del 2011
dissabte, 24 de setembre del 2011
L'Huc als parcs
L'Huc xala quan anem als parcs. Si no hi ha tobogans, sempre hi ha esquirols i ocells per perseguir, i sinó músics amenitzant el passeig...
Un desafiament per les ments priviliejades: busqueu les 3 diferències entre aquetes dues fotos!
divendres, 23 de setembre del 2011
Gerard
Efectivament, la setmana passada va arribar el Gerard a Boston!! Amb ell, un fuet i una mica de pernil...
Llàstima que només s'estarà per aquí unes setmanes (s'escapa just abans que arribi l'hivern, no he acabat d'entendre per què), perquè entre la gent que coneix ell (diumenge ens van portar a un restaurant italià) i la que comencem a conèixer nosaltres (ahir ens van portar a un restaurant alemany) aviat coneixerem tots els restaurant europeus de Boston!
dimecres, 21 de setembre del 2011
Diumenge sense bicicleta
El diumenge no vam poder agafar la bicicleta... però Boston encara té autobusos! O sigui que cap al parc s'ha dit. Toca dedicar un dia a l'Huc, i Cambridge té el parc ideal (per més informació, veure documents gràfics adjunts).
Segona àrea del parc: aigua!! aquest és el parc que jo somniava quan era petita i mai no vaig trobar!!
I després vam anar a dinar a un restaurant italià amb el Gerard i les seves companyes de pis brasileres (encara no hem comentat que el Gerard va arribar fa una setmana, oi? Ja farem una nova entrada demà).
dimarts, 20 de setembre del 2011
El primer dia a la guarderia
Avui l'Huc ha anat per primera vegada a la guarderia. Tal com ha de ser, mentre marxàvem estava plorant. Però després ens ha oblidat i s'ha dedicat a coses molt més interessants com menjar, jugar, cantar, menjar, jugar, pintar, menjar, dormir, menjar, jugar. Vaja, amb paraules de la directora (com a pares primerencs, hem trucat al migdia per saber com anava) és "amazing" que s'hagi adaptat tan bé el primer dia.
I a l'hora de recollir-lo, les paraules han estat "está muy bien educado" (ja veuran quan agafi confiança) i "se ha portado muy bien" (jo encara diria més: ja veuran quan agafi confiança!)
Finalment, ja tenim la primera obra d'art de l'Huc. Aquest cap de setmana toca buscar un marc!
I a l'hora de recollir-lo, les paraules han estat "está muy bien educado" (ja veuran quan agafi confiança) i "se ha portado muy bien" (jo encara diria més: ja veuran quan agafi confiança!)
Finalment, ja tenim la primera obra d'art de l'Huc. Aquest cap de setmana toca buscar un marc!
dilluns, 19 de setembre del 2011
Dissabte: busquem un casc
Dissabte ens vam passar el dia de botiga en botiga buscant un casc per l'Huc. A Massachusetts és obligatori que els menors de 16 anys portin casc quan van en bici o lligats de qualsevol manera a una bici. De bon matí, cap al centre comercial! A la primera parada no vam trobar un casc, però sí una fantàstica tauleta per l'Huc (gràcies Huc per fer una bona migdiada que ens va permetre escoltar el Barça 8 - Llevant 0 i muntar taula i cadires!!)
Val a dir que li encanta, s'asseu a una cadira i ens fa seure a nosaltres a les altres, i després ens canvia de lloc, i ordena les cadires...
A la tarda sant tornem-hi. Tampoc vam tenir sort, però de tornada vam comprar berenar per consolar-nos. Ens havíem quedat sense excursió en bici el diumenge!
dissabte, 17 de setembre del 2011
divendres, 16 de setembre del 2011
Pediatra
Ahir vam anar per primera vegada al pediatra de Boston. No és que l'Huc estigués malalt, però a la guarderia ens demanen un informe mèdic per acceptar-lo... i també està bé que el pediatra ens conegui abans d'anar-hi per un refredat, otitis, diarrea o qui sap què!
Reusm de la visita: antecedents mèdics, vacunacions, revisió física estàndard. Un visita com les de Barcelona fins que arriba a l'historial de plom. Quin historial de plom? Ui, doncs li traurem sang per mirar que no tingui plom! Doncs vinga, a treure sang.
Que consti que l'Huc es va comportar com un campió, no va plorar i només es va remoure una miqueta al moment que li van clavar l'agulla, però la infermera va ser una mica patosa, i al posar el segon tub de recolecció li va trencar la vena... Això sí, després li va posar una tireta amb dibuixets i li va donar una enganxina!
Dades d'interès pels avis:
Última visita a Barcelona (18 mesos): 82.5cm, 12.07kg
Primera visita a Boston (20 mesos): 86.4cm, 12,87kg
Reusm de la visita: antecedents mèdics, vacunacions, revisió física estàndard. Un visita com les de Barcelona fins que arriba a l'historial de plom. Quin historial de plom? Ui, doncs li traurem sang per mirar que no tingui plom! Doncs vinga, a treure sang.
Que consti que l'Huc es va comportar com un campió, no va plorar i només es va remoure una miqueta al moment que li van clavar l'agulla, però la infermera va ser una mica patosa, i al posar el segon tub de recolecció li va trencar la vena... Això sí, després li va posar una tireta amb dibuixets i li va donar una enganxina!
Dades d'interès pels avis:
Última visita a Barcelona (18 mesos): 82.5cm, 12.07kg
Primera visita a Boston (20 mesos): 86.4cm, 12,87kg
dimecres, 14 de setembre del 2011
dimarts, 13 de setembre del 2011
Anant en bici a la feina
Avui he estrenat la bici per anar a treballar. La ruta d'anada molt bé, planera i amb pocs cotxes. No ha estat fins que he fet la ruta de tornada que he constatat que hi ha un lleuger però persistent pendent que facilita l'anada a la feina... però no la tornada a casa!
A qui se li ocorre viure en un ciutat amb pendent?
diumenge, 11 de setembre del 2011
Setmana sobre (dues) rodes
Aquesta setmana sembla que l'atzar s'ha confabulat a favor de les bicicletes: hem trobat 1 bici per l'Àlex, una per mi, una per l'Huc, un remolc per dur a l'Huc quan nosaltres anem en bici... inclús un accessori de creixença: per quan l'Huc sigui més gran poder anar d'excursió els 3 en bici, però al nostre ritme!!
Només ens falta una foto de la 2a bici d'adult, però tan aviat com la tinguem la penjarem.
Diumenge vinent farem la primera sortida familiar en bicicleta. Encara hem de decidir si anem al passeig del riu o si senzillament anem en bici fins a algun parc a Cambridge, però ja hem decidit que sortirem. I, per primera vegada des de que estem aquí... farem turisme!!
dissabte, 10 de setembre del 2011
divendres, 9 de setembre del 2011
10 anys del 11/9
Aquest diumenge farà 10 anys de l'atac a les torres bessones.
Aquí porten més d'una setmana que les portades de tots els diaris, tots els dies, hi fan referència d'una forma o altra. No vull ni imaginar-me com serà el diumenge!
dijous, 8 de setembre del 2011
L'Huc i la càmera
Això és el que passa quan l'Huc vol mirar fotos a la càmera.
Per cert, gràcies Andreu i Laura per regalar-nos una càmera submergible (a la saliva de l'Huc) i resistent als cops (que li dóna l'Huc sense voler).
Per cert, gràcies Andreu i Laura per regalar-nos una càmera submergible (a la saliva de l'Huc) i resistent als cops (que li dóna l'Huc sense voler).
El llit de l'Huc
M'encanta el mercat de segona mà de Boston. Després de setmanes buscant un llit individual amb una estructura que permetés posar-hi branes i no trobar-lo. Després de setmanes buscant un llit de branes que no costés 1500$, i no trobar-lo... Dilluns a Craiglist va aparèixer aquest llit. Branes incorporades, estructura sòlida, preu: 30$.
Primer pensàvem que s'havien equivocat i eren 300$, però no! Per 30$ aquest matí l'antic propietari ens l'ha portat a casa, i l'Àlex ja l'ha muntat. Aquesta nit l'Huc dormirà a la seva habitació!!
dimecres, 7 de setembre del 2011
Revival IV: El primer cap de setmana
El primer cap de setmana va ser de reconeixement del terreny en habitatge, començant a mirar apartaments, pisos, cases o pràcticament qualsevol cosa que ens permetés assentar-nos en aquesta nova etapa. Donàvem per fet que seria senzillíssim, ja que havíem arribat a la millor època per a buscar apartament: quan marxen els estudiants de les 7 universitats que té la ciutat. Però res més lluny de la realitat! El fet que estiguem escrivint entrades de dies passats és per una raó de pes; mentre la Laura treballava jo em passava tot el **** dia davant de l’ordinador mirant de trobar un pis on deixar-nos caure. Però si el pis no estava mooolt lluny (per no dir a prendre pel ***) del transport públic, era massa car o, si no, no ens el podien llogar perquè tenia plom. Sí senyors, resulta que a Boston pintaven les cases amb pintura que contenia plom fins a finals dels 70, i la pintura amb plom resulta que té un gust dolç que agrada molt als nens, i si un nen s’”intoxica” amb plom pots demandar al propietari, i normalment la demanda acaba a favor de l’intoxicat i el propietari es queda sense pis. És a dir, tenir un nen menor de 6 anys és un altre handicap a l’hora de buscar pis a Boston. Però això no ho sabíem el primer cap de setmana, i ens ho vam prendre amb calma, sortint a passejar (en cotxe, com no) amb el German i tastant la cuina local (fast food). A la nit vam anar a menjar gelat... com si féssim turisme, vaja.
dimarts, 6 de setembre del 2011
Boston revival III: el primer dia
Bé, doncs, aquí estem Boston..., per fi!
El dia després de la nostra arribada va començar d’hora... cap allà a les 5:30AM, quan l’Huc va decidir que volia el seu biberó del matí. A més, cap dels tres no havíem canviat l’horari de Barcelona. Sí, sí, ja sé que, fent càlculs matemàtics senzillíssims arribem a la conclusió que a Barcelona serien gairebé les 12 del migdia, però el dia abans va tenir aquestes 6 hores de més que es van fer moooolt llargues.
En fi, ja que la Laura començava a treballar el dilluns següent, vam consensuar localitzar a on hauria d’anar a treballar, i després faríem una volta pel centre, que sempre ve de gust. El German ens va acompanyar a l’estació (casa seva està a 10 minuts en cotxe), i ens va ensenyar a fer servir la targeta de transport –no patiu, que els que vinguin també tindran el seu curs accelerat, ja som uns experts!–. I cap al centre que anem, com uns turistes qualsevols, amb el nostre plànol i la nostra càmera.
Localitzar l’Hospital General de Massachusetts va ser feina fàcil, la veritat, ben mercadet en els mapes, amb una parada pròpia de metro,... ara bé, a on treballaria la Laura... això sí va ser un petit repte, ja que no en teníem ni idea d’on es trobaven els laboratoris. Li vaig dir si tenia alguna adreça, per saber on començar a preguntar, però em va dir que no... “Espera un moment, tinc la carta que em va enviar el Dr. Avruch!” I comprovant l’adreça vam veure que havíem passejat pel davant de l’edifici on es trobava el laboratori unes tres o quatre vegades (bé, van ser només dues, però què voleu, tinc ascendència andalusa).
Molt bé, ja sabem on ha d’anar el dilluns la Laura, ara què? Anem a fer un cafetó al bar del costat, que té Wi-Fi disponible per als clients, enviem un mail al cap de la Laura per quedar bé i aquestes coses. CAFE!!?? ... (Laura: dir cafè del que ens van servir és un crim contra els cafès de veritat)
Després vam anar a buscar un lloc on ens poguessin vendre un telèfon de prepagament, voltant pel centre-sud de la ciutat, on hi havia el districte comercial. Tot passejant se’ns va fer l’hora de dinar, advertits per l’Huc, que estava especialment susceptible, suposàvem que per gana. Però, ai las!, un cop al restaurant i després de menjar, no tant com ens esperàvem, va començar a ser ostensible que tenia molta son (no havia dormit en tot el dia), però aquest cop era pitjor, ja que per ell era hora de dormir... tenia jet lag! Pensàvem que, com que nosaltres ens vam adaptar prou be, ell també ho faria, però no va ser així.
Després de resoldre aquest petit incident tan bé com vam saber (és treure una càmera de fotos, i l'esperit de model de l'Huc ho supera tot!!), vam anar per un d’aquests carrers amb moltes tendes a banda i banda de carrer, una mena de “Passeig de Gràcia” a Boston... i a la americana, per descomptat. Tot passejant vam “espiar” una conversa d’uns turistes que preguntaven a una persona on era l’”Apple Store” (Laura: genial, aquí també hi ha Apple Store!), i de seguida vam trobar un local de la companyia de telèfon mòbil més gran dels EUA: Verizon (uns “careros”, això és el que són. 25cents/min en pla de prepagament!!! I ens cobren tan per trucar com per rebre trucades!!!).
Un cop assolides les tasques que ens havíem assignat (no ens canséssim pas), i ja que sabíem on era l’”Apple Store”, vam anar cap allà. La veritat és que per a un profà com a mi em va semblar bastant semblant a la de Barcelona, però més gran, com tot. Vam aprofitar per comprar un adaptador de corrent (els endolls d’aquest país són diferents. Estan bojos aquests americans!) i per a veure el personal que circulava per allà (també més freaks que els de Barcelona). Després de voltar una miqueta més per allà dins, vam decidir tornar cap a casa (d’en German), ja que segurament arribàvem tard a sopar... ja eren les 5 pm.
El dia després de la nostra arribada va començar d’hora... cap allà a les 5:30AM, quan l’Huc va decidir que volia el seu biberó del matí. A més, cap dels tres no havíem canviat l’horari de Barcelona. Sí, sí, ja sé que, fent càlculs matemàtics senzillíssims arribem a la conclusió que a Barcelona serien gairebé les 12 del migdia, però el dia abans va tenir aquestes 6 hores de més que es van fer moooolt llargues.
En fi, ja que la Laura començava a treballar el dilluns següent, vam consensuar localitzar a on hauria d’anar a treballar, i després faríem una volta pel centre, que sempre ve de gust. El German ens va acompanyar a l’estació (casa seva està a 10 minuts en cotxe), i ens va ensenyar a fer servir la targeta de transport –no patiu, que els que vinguin també tindran el seu curs accelerat, ja som uns experts!–. I cap al centre que anem, com uns turistes qualsevols, amb el nostre plànol i la nostra càmera.
Localitzar l’Hospital General de Massachusetts va ser feina fàcil, la veritat, ben mercadet en els mapes, amb una parada pròpia de metro,... ara bé, a on treballaria la Laura... això sí va ser un petit repte, ja que no en teníem ni idea d’on es trobaven els laboratoris. Li vaig dir si tenia alguna adreça, per saber on començar a preguntar, però em va dir que no... “Espera un moment, tinc la carta que em va enviar el Dr. Avruch!” I comprovant l’adreça vam veure que havíem passejat pel davant de l’edifici on es trobava el laboratori unes tres o quatre vegades (bé, van ser només dues, però què voleu, tinc ascendència andalusa).
Molt bé, ja sabem on ha d’anar el dilluns la Laura, ara què? Anem a fer un cafetó al bar del costat, que té Wi-Fi disponible per als clients, enviem un mail al cap de la Laura per quedar bé i aquestes coses. CAFE!!?? ... (Laura: dir cafè del que ens van servir és un crim contra els cafès de veritat)
Després vam anar a buscar un lloc on ens poguessin vendre un telèfon de prepagament, voltant pel centre-sud de la ciutat, on hi havia el districte comercial. Tot passejant se’ns va fer l’hora de dinar, advertits per l’Huc, que estava especialment susceptible, suposàvem que per gana. Però, ai las!, un cop al restaurant i després de menjar, no tant com ens esperàvem, va començar a ser ostensible que tenia molta son (no havia dormit en tot el dia), però aquest cop era pitjor, ja que per ell era hora de dormir... tenia jet lag! Pensàvem que, com que nosaltres ens vam adaptar prou be, ell també ho faria, però no va ser així.
Després de resoldre aquest petit incident tan bé com vam saber (és treure una càmera de fotos, i l'esperit de model de l'Huc ho supera tot!!), vam anar per un d’aquests carrers amb moltes tendes a banda i banda de carrer, una mena de “Passeig de Gràcia” a Boston... i a la americana, per descomptat. Tot passejant vam “espiar” una conversa d’uns turistes que preguntaven a una persona on era l’”Apple Store” (Laura: genial, aquí també hi ha Apple Store!), i de seguida vam trobar un local de la companyia de telèfon mòbil més gran dels EUA: Verizon (uns “careros”, això és el que són. 25cents/min en pla de prepagament!!! I ens cobren tan per trucar com per rebre trucades!!!).
Un cop assolides les tasques que ens havíem assignat (no ens canséssim pas), i ja que sabíem on era l’”Apple Store”, vam anar cap allà. La veritat és que per a un profà com a mi em va semblar bastant semblant a la de Barcelona, però més gran, com tot. Vam aprofitar per comprar un adaptador de corrent (els endolls d’aquest país són diferents. Estan bojos aquests americans!) i per a veure el personal que circulava per allà (també més freaks que els de Barcelona). Després de voltar una miqueta més per allà dins, vam decidir tornar cap a casa (d’en German), ja que segurament arribàvem tard a sopar... ja eren les 5 pm.
dilluns, 5 de setembre del 2011
Ja tenim el matalàs a casa
7:00 del matí: sona el despertador. És hora de llevar-se i buidar l'habitació, que el tranportista durà el matalàs entre 8 i 11!
9:30 del matí: la base ensamblada, l'habitació preparada... mentre esperem que truquin aprofitem per netejar una estona.
11:30 del matí: ja fan mitja hora tard, i hem d'anar a comprar... l'Àlex es prepara per marxar amb l'Huc. Quan arriben a baix... sorpresa!! Hi ha un matalàs a la porta!
5 minuts més tard, tenim el matalàs a dalt. Hem suat una mica, però ja tenim el matalàs instal·lat!!
9:30 del matí: la base ensamblada, l'habitació preparada... mentre esperem que truquin aprofitem per netejar una estona.
11:30 del matí: ja fan mitja hora tard, i hem d'anar a comprar... l'Àlex es prepara per marxar amb l'Huc. Quan arriben a baix... sorpresa!! Hi ha un matalàs a la porta!
5 minuts més tard, tenim el matalàs a dalt. Hem suat una mica, però ja tenim el matalàs instal·lat!!
diumenge, 4 de setembre del 2011
Ja tenim matalàs
Dues setmanes després de traslladar-nos al nostre pis... avui hem trobat el NOSTRE matalàs!!
La veritat és que al matalàs d'aire hi hem dormit molt bé aquests 15 dies, però ja era hora de tenir el matalàs de veritat. Ara només falta trobar un llit per l'Huc i ja tindrem tots els mobles bàsics. De moment l'Huc no té problemes en dormir damunt dels coixins del sofà al nostre costat, però nosaltres volem recuperar la nostra independència!!
Demà arribarà la nova habitació!!
divendres, 2 de setembre del 2011
Divendres a la tarda, anem al parc
Avui hem anat una estona al parc
Sí, aquí ha menjat sorra
I així fins a l'infinit
dijous, 1 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)