Aquest cap de setmana passat hi havia una previsió perfecte per caminar: sol i 10ºC de màxima. Tot comentant-ho al laboratori, el Joey em va comentar que ell i la Noriko tenien planejada una excursió pel dissabte... abans ho hagués dit! Dissabte ja ens tens llevant-nos d'hora, preparant entrepans i cap al metro s'ha dit.
Fins al final de la línia, i després agafar un autobús que et deixa a una de les entrades al parc de les Blue Hills (http://www.mass.gov/dcr/parks/metroboston/blue.htm). I a caminar s'ha dit!
Bàsicament, als 5 minuts de caminar l'Huc ja dormia a l'esquena de l'Àlex, o sigui que vam aprofitar per avançar el màxim enmig del bosc i gaudint de la varietat de colors. L'Huc es va despertar poc abans d'un dels punts amb més pujada del trajecte, o sigui que un cop superat i aprofitant que al capdamunt del turó hi havia bones vistes vam parar per dinar i deixar que estirés les cames.
Després de menjar-se el seu entrepà i part del meu, l'Huc estava molt actiu i al reempendre l'excursió vam adaptar-nos al seu pas...
fins que el terreny es va tornar realment difícil per ell, i el bastó que s'havia apropiat no va ser suficient per evitar caure a una de cada dues passes!
Amb l'Huc altra vegada a la motxileta, a tirar milles!
Fins a la Elliot Tower, amb vistes sobre el parc i amb Boston a l'horitzó. Bàsicament vam anar seguint la ruta blava d'anada i de tornada fins a les oficines de la reserva.
A partir d'aquest punt (i responent a l'Huc, que s'havia despertat de la segona migdiada del dia)
vam seguir una pista més fàcil que l'Huc va poder fer caminant, o sigui que l'última part del trajecte va ser realment llarg però molt descansat!!
