divendres, 30 d’agost del 2013

Trobarem a faltar


Abans, quan no volíem pensar...

Huc: per què les papallones tenen ales?
Projenitor: per volar
Huc: per què les papallones volen?
Projenitor: perquè tenen ales
Huc: per què les papallones tenen ales?
I així, fins a l'infinit


Ara:

Huc: per què les papallones tenen ales?
Projenitor: per volar
Huc: per què les papallones volen?
Projenitor: perquè tenen ales
Huc: per què les papallones tenen ales i volen?
(Shit!)



dimecres, 28 d’agost del 2013

Quasi 20 setmanes

I aquí tenim l'última sessió fotogràfica:

De perfil
Fent-se la pipa
El peu
Cap i braç

Fotogènic, oi?
I no, no vam voler saber el sexe. Jo continuo parlant d'ell, i l'Àlex i l'Huc continuen parlant d'ella. Fins al 19 de gener, que algú haurà de canviar de pronom...

divendres, 23 d’agost del 2013

18 agost

Primera hora del matí, mirant com passen ambulàncies per l'autopista...


dimecres, 21 d’agost del 2013

14 mesos

I fa dues setmanes que el Nil no es desperta a la nit demanant un biberó. DUES SETMANES.


Bé, passar de despertar-se reclamant atenció cada 45-50 minuts a intentar una tirada de 8pm a 5am en 4 mesos tampoc no està tan malament, no?

dijous, 15 d’agost del 2013

Festival de castells de sorra

Revere, fa unes setmanes...








Havien de fer focs artificials, però quan hi vam arribar ens vam trobar una nota al costat de l'escenari dient que s'havien post-posat a l'endemà. O sigui que banyet, i cap a casa!!

divendres, 9 d’agost del 2013

Això és vida!!

Un bon dinar? Un bon cap de setmana? Unes vacances perfectes?
NO
Vida és tenir un bon parc infantil a 5 minuts de casa. I, des de fa unes setmanes, vida ha arribat a casa nostra!!
Senyores, senyors, heus aquí el nostre parc:


Un dilluns qualsevol, de fa... ummm... unes setmanes... inauguració del parc a les 6pm. Per descomptat, això és Amèrica, o sigui que el parc estava obert des de mitja tarda perquè els nens fessin el control de qualitat. A les 6 (i una miqueta més), van arribar les personalitats i cadascú va fer el seu discurs. Mentre els nens continuàven jugant. Res de tallar cintes, res de "espereu que acabin els discursos per jugar", ni "no crideu que estan fent un discurs", ni... això és un parc, i és territori infantil. I si no t'agrada, no vinguis. M'encanta.
Aquí, la part dels petits: 







I aquí, les zones més interessants de la part dels grans:





Uns dies més tard, un diumenge qualsevol...

 



I quan es cansen, o és hora de dinar, o... 5 minuts, i ja som a casa!! Com hem sobreviscut quasi 2 anys sense aquest parc??? 

diumenge, 4 d’agost del 2013

16 de juny del 2013, Bunker Hill parade



I així, 3 hores i 11 Gb de vídeos i fotos més. Per l'Huc, el dia més important de l'any. Sí, més que el seu aniversari

divendres, 2 d’agost del 2013

Una bona beer hour

L'atractiu que va sentir el Nil per les caixes de cafè es va fer evident des del primer dia que va tenir mobilitat a la beer hour. Evidentment, a l'Huc li va faltar temps per ajuntar-se a la festa...



 Uns mesos més tard...



Això és un treball d'equip! Carlos, Joe, Joey des del principi, amb l'ajuda de l'Amanda i el toc final del Brian per acabar l'estructura!!





Sí, ho heu vist bé. El Brian emputxa a l'Huc perquè tiri la torre de caixes, perquè l'Huc portava estona corrent sense tocar-la!!
Tornant cap a casa... un arc de Sant Martí de vesprada. No ho havia vist mai, però era impressionant


PS: el dilluns vaig descobrir que l'Huc m'havia deixat un missatge a l'escriptori de la feina...