Un matí qualsevol

 Autoretrat 1:

 Autoretrat 2:

Autoretrat 3:

Dissabte

Irresistible

Una altra vegada...

Comencem a sortir d'un parell de setmanes de plors i dormir poc. Ha arribat el fred (aleatòriament, avui no, ahir sí, demà qui sap...). I amb el fred, l'Huc es va encostipar, i poc després li va sortir una infecció a l'orella. 

Evidentment, visita al pediatra i a la farmàcia a buscar l'antibiòtic! 

Per sort, l'Huc ADORA l'amoxicilina, o sigui que donar-li el xarop és bufar i fer ampolles:

Tampoc no ens queixarem, al cap i a la fi des de principis de juny del 2012 que no havíem anat amb l'Huc al metge per malaltia!!

Dues dosis d'amoxicilina més tard, una bona dormida... i del dolor no en quedava ni rastre! Només la felicitat de poder prendre el xarop al matí i al vespre.

Evidentment, el Nil no podia ser menys. Per tan, 5 dies més tard estàvem de tornada al pediatra perquè li mirés les orelles. He dit que no podia ser menys? Bé, volia dir que el Nil sempre és més. O sigui que vam sortir del pediatra amb diagnòstic d'infecció d'orella, bronquiolitis i sospita d'asma.

Per ser la primera infecció no està malament, no?

Després de 24 hores d'inhalador (l'odia) i antibiòtics (els tolera) vam poder descartar l'asma, i el dolor de les orelles era història. La respiració i la tos encara van tardar un altre dia en normalitzar-se, però en 5 dies ja ni ens en recordem!!

Ara només cal que l'Àlex i jo superem els nostres respectius encostipats, i que no es compliquin amb angines!!

Com ens hem de veure...

Cada nit l'Huc tria el conte(s) que vol llegir abans de dormir. Un dels que tria una vegada, i una altra, i una altra:

A ell li agrada perquè té moltes pàgines (per tant, és llarg). A nosaltres ens agrada perquè té poques lletres a cada pàgina (per tan, és curt). Tothom content.

Fins al dia que l'Huc va dir que ell volia un pastís de mel i móres com el que fa l'avia eriçó. OK, cap problema, algun dia el farem.

Al principi ho deia esporàdicament, però últimament cada nit volia el conte, i cada nit s'enfadava perquè ens havíem oblidat de fer el pastís!! 

Cal que digui que un pastís de mel i móres és quecom que supera els meus nivells d'empalagositat? O sigui que em vaig posar a buscar possibilitats "viables", i finalment em vaig decidir per aquesta recepta, substituint el mascarpone per formatge de cabra fresc, i reduint la quantitat de mel de la barreja per poder-ne posar pel damunt a l'hora de muntar el pastís.

Com sempre, amb la inestimable ajuda de l'Huc!! 

El resultat:

L'Huc es va acabar tot el seu tros, o sigui que el pastís va ser tot un èxit!! I el nivell de dolçor adaptable: a mi m'agrada tal qual, a l'Àlex amb una miqueta de mel... i a l'Huc amb extra mel a cada cullerada.

11 de setembre 2013

Pell de gallina

Food challenge: Honored graduated

En resum? En 6 setmanes ha passat de prendre 180 ml de llet sota control a prendre uns 500-700ml diaris, junt amb iogurt i formatges. I ha tastat més aliments que en tot l'any anterior. 

El resultat no és difícil de veure: ha crescut 4 cm (del percentil 20 al 50) i s'ha engreixat quasi 1/2 kg!!

Tal com va dir l'especialista: "‎Looking fabulous" (però això ja ho sabíem, oi avis?)

L'última prescripció mèdica abans de donar-li l'alta definitiva? Que fem el favor de donar-li gelat de xocolata!! (Això sí, ni una gota de suc de taronja, que provoca obesitat! Americans, són una espècie a part...)

Via catalana

A Boston, ahir... via catalana cap a la independència
Sí, és una pàgina facebook. No, no necessites estar registrat per entrar-hi. Pels detalls d'assitència, organització, fotos d'altres participants, etc. hi podeu passar una estona. Aquí, només la nostra visió!!

La prèvia:

 El partit:

Menció especial pel Xavi i la Marta:

 No us sonen? Bé, quan se'ns van acostar dient:
- Tú ets la Laura? I aquest ha de ser el Nil!
A nosaltres tampoc ens sonaven... perquè en realitat no havíem parlat mai, però ells havien trobat el nostre bloc!!! Sembla que som famosos!!

I el post-partit:

 Els nens dormint abans de les 8, esgotats després de la festa dels catalans!