I vosaltres direu... què nassos* vol dir això (* substituir nassos per la paraula malsonant de la vostra elecció).
Doncs fàcil: es tracta d'estudiar si un nen ha superat una al·lèrgia alimentària, donant-li petites dosis del producte que genera la reacció.
Ara que el Nil té 1 any, la gastroenteròloga vol que comencem a mirar si el seu sistema digestiu ha madurat suficient per poder tolerar la llet de vaca. El plantejament del desafiament és senzill: llegeixes els ingredients de tots els pastissos, pans, brioixos i galetes del supermercat (aliments que hagin passat per cocció a alta temperatura la forn), i en tries un que contingui llet. Durant dues setmanes, un cop al dia ha d'anar prenent alguna cosa d'aquest estil sota supervisió, i controlar com reacciona. Al cap de dues setmanes, si tot va bé, passem a paraules majors: 25 ml de llet pasteuritzada en un biberó! I a partir d'aquí, anar pujant.
Fàcil, oi? Doncs ara aneu al supermercat i mireu quants pastissos, pans, brioixos o galetes trobeu que tinguin llet... però que NO tinguin ou, perquè el nen també ens ha sortit al·lèrgic als ous. Als supermercats d'amèrica, la resposta us la dic jo: ZERO.
Però per això tenim internet, oi? Després d'unes hores buscant i destriant, finalment vam trobar una recepta prometedora:
Zuieback
Consisteix a fer panets, coure'ls i després llescar-los i tornar-los a coure per fer-ne galetes. En el nostres cas vam introduir dues modificacions: en primer lloc, vam preferir evitar la mel i utlitzar melasses en el seu lloc. En segon lloc, només els vam coure una vegada, obtenint panets enlloc de galetes.
Mans a la massa!!
Unes hores mes tard...
El resultat de moment satisfactori: al Nil li agrada, i no hi ha hagut reacció immediata... creuem els dits!!
