Ben trobat...

Res a veure amb Boston, res a veure amb l'Huc. 

Però potser podríem fer campanya perquè els velocímetres a partir d'ara es rotulessin així!!

Especial Regués

Crec que només els que van conèixer a l'avi Salvador poden entendre la magnitud de la tragèdia...

Ahir vam captar a l'Huc abans de sopar:

Primer va venir a la cuina a buscar menjar, i quan li vam dir que estàvem acabant de preparar el sopar se'n va anar directe a taula a esperar-lo... Cal que digui més?

Per fi!!

L'Huc ha tardat una mica en mostrar interès en pintar, però finalment s'hi ha aficionat! 

Ja era hora, perquè tenia unes ganes de poder anar a un museu d'art modern i dir allò de: "Això també ho sap pintar el meu fill de 2 anys!"

En el dibuix blau no vam estar al cas de preguntar-li, però al dibuix vermell hi ha dos senyors i un cargol. Evidentment, està en l'època abstracta!

Avis, aquí podeu veure l'Huc en ple procés de creació:

I el resultat:

Jo aniria pensant un nom pel museu. O fundació, que queda més xic...

Bunyols de quaresma

Aquesta vegada sí. Els primers em van quedar una mica petits, però els últims ja eren de pastisseria!! I aquest matí estaven tan tendres com ahir.
Ah, aquí teniu a l'Huc després de tastar el primer mentre esperava que es refredés la segona tongada per poder-ne menjar més!!

Orelletes de Carnaval

Aquest any el Carnaval se'ns ha tirat a sobre. Senzillament, ens hem despistat, i com que aquí no es celebra... En fi, que no hem disfressat a l'Huc.

El que sí que vam fer és demanar a la mare de la Tessa la recepta dels seus bunyols de quaresma. Cada any els feia i la Tessa ens en portava al laboratori. Deliciosos. Si els busques a la web els trobes com a orelletes de Carnaval, però per mi sempre seran els bunyols de la mare de la Tessa!!

Val a dir que a mi no em van quedar com a ella (podeu veure l'aspecte que haurien de tenir en aquest bloc). Eren bons, però no eren deliciosos i cruixents. Crec que no els vaig saber aplanar prou abans de fregir-los!! Al final serà cert el que diu l'Àlex, que una botella de vi buida no és tan eficient com un corró de pastisser...

Aquesta setmana toquen bunyols de vent/quaresma, però no ens oblidem dels de la mare de la Tessa... quan tingui corró ho tornaré a intentar!!

bloc

Capità Lego

Habemus Nil

Sant Valentí

Dos dies després, els nivells d'empalagositat han baixat a nivells suficientment baixos com per poder recordar-ho...

Rams de flors per tot arreu, xocolatines, color rosa i fúcsia embolcallant-ho tot. Un espectacle.

La cirereta del pastís... quan a la nit li vam treure el jersei a l'Huc per posar-li el pijama i ens vam trobar que portava un cor enganxat a la samarreta!! 

I el que ens va costar treure-li la samarreta, que ell n'estava encantat!! 

Només ho vam aconseguir amb la promesa que li posaríem el "Corasón" al pijama.

No oblidem el bon menjar...

Aquests últims caps de setmana ens hem dedicat a la gastronomia. Americana? Per descomptat que no!! Això no existeix!!

Entre el cap de setmana passat i aquest hem menjat pollastre amb poma i ceba amb la Nati. Val a dir que la recepta catalana és amb conill, pero a veure qui és capaç de trobar conill aquí!! 

També hem menjat botifarra amb seques. 

I fabada asturiana a casa la María!! Aquí teniu a l'Huc agafant forces abans de sortir de casa per anar a casa la María, que ahir feia una mica de fresca (-10ºC...)

Story Teller

El passat divendres vam anar a la biblioteca pública de Somerville, Central Branch, perquè ens vam assabentar que els divendres hi expliquen contes per a nens a partir de 2 anys. Precisament l'únic dia en què l'Huc no va al daycare (escola bressol)...

Així que cap a la biblioteca! Va ser un agradable passeig de 15 minutets, ja que vam acordar amb l'Huc que la tornada la faríem caminant tots dos, amb tot el temps del món.

La biblioteca central de Somerville és enorme. Fins al punt que la zona infantil és tan gran com tota la biblioteca de l'est, que és la que queda més a prop de casa. Però també està molt ben indicada i vam trobar de seguida el lloc on explicarien els contes. Potser també va ajudar el fet que hi havia un munt de nens i nenes amb les respectives mares i/o àvies... L'espai ja va enlluernar a l'Huc: una habitació d'uns 5x5m2 amb prestatgeries a totes les parets, excepte l'entrada i un finestral, plenes de llibres per a nens. L'Huc estava tant astorat que no sabia per on començar, si jugar amb els nens que voltaven o agafar un dels llibres que hi havia.

Tot just havia pres la desició de mirar-se un llibre amb el papa, que va entrar la narradora de contes preparada per començar. De primer, els nens es van abraçar amb un titella que era un gosset de peluix, seguit d'uns quants contes que la narradora explicava intercalats amb cançons amb coreografia. Tot un espectacle, vaja. L'Huc estava parat, amb els ulls com taronges i mirant a tot i a tothom en tot moment, fins a l'últim conte. Al final, una abraçada de comiat amb el gosset de peluix que, aquesta vegada sí, va tenir resposta per part de l'Huc, tímida, però resposta al cap i a la fi.

Un cop a fora de la biblioteca i ja de camí cap a casa, més obert en la intimitat (del carrer), l'Huc va fer un contundent "Sí" quan li vaig preguntar si li havia agradat, indicant que es podia repetir. És a dir, que si no hi ha cap contratemps la setmana vinent hi tornarem.