Hola a tots. Aquí comença una retrospectiva del que han estat, fins ara, les nostres aventures a terres americanes. Bé, la veritat és que comença a Barcelona, ja que com molts de vosaltres sabreu, un dels principals obstacles que vam haver de superar és la obtenció del visat que ens permetia entrar als EUA. Van trigar més de l’esperat, per culpa de la paperassa prèvia al visat, per culpa de l’ambaixada i per culpa de la missatgeria. Degut a això es va endarrerir tot, cosa que ensorrava els nostres plans de trobar casa abans que la Laura comencés a treballar.
Un cop aconseguit el visat, obtenir bitllets va ser relativament fàcil. Buscant la millor oferta donades les circumstàncies (el poc temps de què disposàvem per a marxar), ens va sortir US Airways. Bona companyia i tot correcte, excepte que vam haver d’esperar un dia per verificar la transacció. Cosa ben normal, excepte si has agafat el vol amb només dos dies d’antelació. Això ens va deixar poc marge de maniobra quan vam descobrir que no havien acceptat la targeta (ai las!). Així, amb la Laura en un dinar del Laboratori i jo sense internet (per sort a Vallvidrera), intentàvem solucionar aquest nou entrebanc trucant a la companyia per separat i comprovant que, ara sí, acceptessin la targeta.Tanta va ser la casualitat, que fins i tot ens va atendre el mateix agent a tots dos (em va dir: “Ah, si!, la seva dona ha trucat fa un moment, oi?”, i jo no vaig saber què dir en aquell moment).
Per sort, tot va sortir bé (pels pèls), i fins i tot ens va sorprendre que l’Huc també podia portar maleta per facturar (a cap de les altres companyies que havíem vist tenia aquest dret). A la nit, sopar familiar de comiat.
Al dia següent vam anar cap a l’aeroport sense gaires més problemes, amb cinc maletes per facturar, tres de mà i un cotxet de nen (gràcies Andreu per portar-nos).
El vol, bé, tot normal fins a la porta d’embarcament i pujar a l’avió amb 2 maletes de mà, a rebentar, el cotxet i la bossa de l’Huc, on portàvem el necessari per canviar-lo, entretenir-lo i atipar-lo. Vam ser dels últims en entrar quan estaven a punt de tancar la porta d’embarcament, no sé ben bé per què, ja que tot el procés el vam fer amb el què crèiem que era prou temps (aeroports, ja se sap). Doncs bé, un cop col·locats i en disposició de marxar... el pilot anuncia una avaria tècnica (???), i diu que se’ns endarrereix la sortida. (Vaja, quina casualitat!). A tot això, fèiem escala a Philadelphia i el temps entre avions era d’una hora i mitja, justet per fer l’enllaç. L’avió es va endarrerir una hora des de Barcelona i a Philadelphia vam haver d’esperar a que sortissin les maletes per fer l’enllaç (pensava que les maletes les canviaven els maleters de Philadelphia, però no), fer cua per l’enllaç i fer cua per tornar a passar l’arc de metalls (com si haguéssim tingut temps de comprar un set de “katanes”, o alguna cosa per l’estil). Total, que vam perdre l’enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada