Comencem a sortir d'un parell de setmanes de plors i dormir poc. Ha arribat el fred (aleatòriament, avui no, ahir sí, demà qui sap...). I amb el fred, l'Huc es va encostipar, i poc després li va sortir una infecció a l'orella.
Evidentment, visita al pediatra i a la farmàcia a buscar l'antibiòtic!
Per sort, l'Huc ADORA l'amoxicilina, o sigui que donar-li el xarop és bufar i fer ampolles:
Tampoc no ens queixarem, al cap i a la fi des de principis de juny del 2012 que no havíem anat amb l'Huc al metge per malaltia!!
Evidentment, el Nil no podia ser menys. Per tan, 5 dies més tard estàvem de tornada al pediatra perquè li mirés les orelles. He dit que no podia ser menys? Bé, volia dir que el Nil sempre és més. O sigui que vam sortir del pediatra amb diagnòstic d'infecció d'orella, bronquiolitis i sospita d'asma.
Per ser la primera infecció no està malament, no?
Després de 24 hores d'inhalador (l'odia) i antibiòtics (els tolera) vam poder descartar l'asma, i el dolor de les orelles era història. La respiració i la tos encara van tardar un altre dia en normalitzar-se, però en 5 dies ja ni ens en recordem!!
Ara només cal que l'Àlex i jo superem els nostres respectius encostipats, i que no es compliquin amb angines!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada