divendres, 2 de desembre del 2011

Actualització 2: Thanks giving (24 novembre)


El German ens va convidar a celebrar el dia d'acció de gràcies amb la seva família. Concretament, a casa de la seva filla Adela i amb tota la família americana del seu marit Mike...
Com a la festa de la Yi, "Porteu algun plat típic de Catalunya per 5-6 persones". Venint escaldats de l'última festa, vam decidir fer farcit per un regiment, i el vam dur tot. I sort. També com a l'última festa, allà ningú portava menjar per 5-6 persones!



Per descomptat, hi havia els típics gall d'indi rostit, salsa de cranberries (aranyons agris) i puré de carbassa, però també hi havia una cuixa de porc al forn, lasanya, puré de patates, aletes de pollastre rostides, carn estofada, pèsols, pastanagues, patates, amanides, ous amb remolatxa, i un llarg etc.


I de postres, pastissos de carbassa, de poma, muffins, pastissets de xocolata, pancakes, pastís de formatge... Jo em pensava que per Nadal a Catalunya es menjava massa, però comparat amb Thanksgiving és un aperitiu lleuger!!


El funcionament de la festa va ser molt senzill: al llarg del matí els convidats anaven arribant i posant el menjar a les zones preparades. A l'hora de dinar, tothom al seu lloc, discurs de "Gràcies" del pare del Mike i dels anfitrions, i menjar. Menjar molt.
A mig dinar, els nens (Huc inclòs) es van retirar a la sala de jugar, on van estar-se toooota la tarda (pels que teniu nens, imagineu-vos la quantitat de joguines per tenir 6 nens d'entre 22 mesos i 5 anys entretinguts durant 5 hores!).


Un cop tothom estava a punt d'explotar, passem als postres!! Vinga menjar pastissos deliciosos. Evidentment, per una qüestió de necessitat, tota la tarda de sobretaula!!
A partir del vespre, quan ens convidats van començar a marxar, els anfitrions van treure safates, i cadascú n'omplia una amb les restes de menjar i se l'enduia a casa pel dinar de l'endemà. Perquè us en feu una idea, allà seríem unes 40 persones, tothom va menjar fins a rebentar i va pendre menjar per l'endemà... i el menjar no es va acabar!!
Impressionant.

2 comentaris:

  1. Apa, nens, quins tiberis que us esteu fotent!!! Després de veure aquestes fotos crec que no us podré convidar a sopar a casa mai més... ;-) Molts petons als tres!!!

    ResponElimina
  2. Amb lo que enyorem nosaltres les teves amanides i sobrassada amb mel!!

    ResponElimina